 |
| "desojando Margaritas" de Guadalupe Silvas. |
Tanco
els ulls per imaginar colors i formes a ritme de Mozart......
la
respiració es fa més profunda i es dibuixa un canal que visualitzo
llarg, fins el sexe,
que
s'obre i s'aixample palpitant.
El
piano sona i veig margarides desfullant-se, caient al vuit amb la
lleugeresa d'una ploma.
Escric
com si toqués.
Sento
el meu sexe guanyant amplada...
sento
volatejar papallones al bellmig que fan saltironets.
Uns
llavis i una llengua em recorren l'orella, de baix a dalt, mentre
paro atenció al balanceig del meus cos que transita pels núvols de
l'imaginari.
Tinc
una experiencia creativa.
La
tristesa, la melangia d'aquestes notes de Goldberg.....la punxada al
mig de les costelles que hem fa vessar la llàgrima.
Un
viatge a l'interior, on tots els sentits es fusionen i donen espai
per allò que no hi era.
Tot
un amalgama generador d'altres maneres de dir....paraules que corren
i volen.
Oïda,
vista, cor, cos, inconscient, imaginació..... totes elles
m'ofereixen un viatge endins.
