Hoy aprendí a ir poco a poco, a tener paciencia, todo acaba acomodándose con el tiempo. La angustia frente a la incertidumbre, a veces, se convierte en falta de madurez, o de desconocimiento de los ciclos vitales. Nos precipitamos antes los hechos al creer que lo que pensamos, debe cumplirse como si se tratara de una revelación.
altres ritmes!!! hem d'aprendre d'aquesta paciència...personalment crec que la lentitud m'estresa i la rapidesa em tranquil·litza! alguna cosa va malament!!!!
ResponderEliminarJustament jo estic amb el mateix tema aquests dies:
ResponderEliminarLentitud, més pauses, desacceleració, velocitat justa, desconexió tecnològica, gestionar els "amos" externs i interns, disciplina per apendre a no fer res;...es tracta de der menys per fer més!
Em quedo amb el tema de gestionar els amos interns i externs que sovint ens exclavitzen i ens fan pensar, dir o fer coses que no tenen a veure amb nosaltres...sovint quan ens afrontem a una situació nova pensem que hem d'actuar, ens hem de posicionar...ens hem de mostrar als altres... hem, d'agradar...i aixó genera una mena d'angoixa, o almenys a mí...intentar ser un mateix i donar-nos temps i espais per poder èsser en tota la nostra esplendor, peró sense preses, amb la calma i la seguretat que tenim coses a aportar i que tot arribarà al seu temps i moment. És fer una mena "d'Om" profund, tranquil, pausat....i tot acaba fluint...
ResponderEliminarSí, l'amo intern no ha de ser més tirà que els externs!
ResponderEliminarJajajaja, en el meu cas sí ho és!!!! jajajajaja
ResponderEliminar