Temps suspès...

Mona lisa (Leonardo da Vinci)

La felicitat és entendre que darrera d'un somriure es troba l'essència mateixa de tot el que cerquem, i és llavors, quan entenem que no cal caure en paranys ni assolir quimeres, tot esdevé senzill i clar. Atrapar aquest instant fugaç en la mirada fixe de l'altre, retornar-li el teu descobriment amb la boca ample i els ulls brillants i perdren's en un temps que esdevé infinit, suspés per uns segons. És llavors quan, passat, present i futur deixen d'existir i només hi ha el temps incommesurable que es deixa veure en la brevetat del temps.