Les capes de ceba cauen seques pell avall...i al centre, la brillantor de l'ànima que desperta somnolenta.
Admiro a aquelles persones que et fan treure el que ets, amb elles no cal ser actor ni pallasso ni senyor.
Ens precipiten cap alló que ens és desconegut, posicionant-nos sobre una tendència: des de l'aventura o la incertesa,la curiositat o la angoixa...i així entenem el món, en definitiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario