Cuadernos

lunes, 3 de enero de 2011

Reflexiones VI



Delvaux

Les capes de ceba cauen seques pell avall...i al centre, la brillantor de l'ànima que desperta somnolenta.


Admiro a aquelles persones que et fan treure el que ets, amb elles no cal ser actor ni pallasso ni senyor.


Ens precipiten cap alló que ens és desconegut, posicionant-nos sobre una tendència: des de l'aventura o la incertesa,la curiositat o la angoixa...i així entenem el món, en definitiva.